In memoriam de Miquel Blasco

Hui el sol llueix de nou, però el calor dels seus raigs després de dies de pluja i fred no aconsegueixen dissipar la tristesa que s’escampa pels camins, sèquies i alqueries de l’horta de Xirivella. Una tristor que s’estén també pels vells carrers del nostre poble.

Miquel Blasco i Ortí, cronista oficial de Xirivella, ens ha deixat com ha viscut, sense fer soroll, amb silenci i discreció. Amb ell perdem molt més que un bon home i un amic.

Miquel va ser nomenat cronista oficial de Xirivella el 29 de maig de 2008 pel ple de l’Ajuntament. La Crònica de Xirivella, la història del nostre poble, la que descriu grans i xicotets esdeveniments, contaria amb un nou narrador que la descriuria amb tanta estima com objectivitat.

I és que, Miquel, des de molt jove mostrà gran interès per la història local i, sobre tot, per donar-la a conéixer.

Des del primer article, “El altar de Xirivella en concurso de Lo Rat Penat”, publicat al llibre dels Clavaris de Sant Vicent l’any 1988, fins a l’últim, “8 de setembre, Dia de la Mare de Déu”, del llibre de festes d’enguany, la seua bibliografia recull més de quaranta monografies i articles, alguns inèdits, en torn a un eix vertebrador: l’amor i l’interés per Xirivella, pels xirivellers i per la seua història, sempre acompanyats d’un treball pacient, meticulós i rigorós. És una llarga llista d’articles i treballs publicats als llibrets de festes de Sant Vicent Ferrer, de la Mare de Déu de la Salut i a la revista Camí Fondo. A més, Miquel va guanyar en dos ocasions el premi Ramon Muntaner d’Investigació, la primera junt a Vicent Camps (Crònica teatral de Xirivella, 1991) i la segona en solitari (La festa de Sant Vicent Ferrer, un exemple de commemoració popular, 2000).

Miquel, també va ser un dels membres fundadors l’any 1991 del Col·lectiu Camí Fondo, grup editor de la revista Camí Fondo, tot un referent pel que fa a la història local de Xirivella. Des d’eixe any, a través de Camí Fondo i també de forma particular va participar i col·laborar en totes les iniciatives que a Xirivella s’han desenvolupat per recuperar la memòria documental, fotogràfica i oral del nostre poble.

Tampoc no podem oblidar el seu paper en l’Altar de Sant Vicent Ferrer de Xirivella com a director del llibre de festes. Aquest sempre era garantia de qualitat i de treball ben fet. Allí, Miquel, ens acostava a una vessant de la festa més desconeguda però imprescindible per conèixer millor la figura històrica, política i religiosa del frare dominicà.

Miquel ha estat la persona a la qual tots hem recorregut per buscar assessorament en qüestions d’història i cultura locals. La darrera ocasió va ser amb motiu de l’homenatge als alcaldes republicans de Xirivella. Un deute pendent del nostre poble amb el qual Miquel, encara que debilitat per la malaltia, no dubtà en afegir-se i col·laborar.

I és que, Miquel, a més de ser un gran estudiós i un tenaç investigador, mai va amagar les seues idees. Darrere de la fragilitat del seu aspecte físic, s’amagava una extraordinària personalitat de ferms conviccions ètiques i ideològiques, que el feia no dubtar en dir les coses que sentia, sense més intenció que dir la seua veritat. I és que, des de sempre, Miquel va preferir no ser entès que romandre callat.

Ens ha deixat Miquel igual que ens deixaren abans Josep Gimènez i Miquel Sorribes. Tots tres han estat els pilars fonamentals sobre els quals hem pogut preservar i salvaguardar la nostra memòria col·lectiva com a poble. Ara ja no està Miquel, però estem obligats, més que mai, a continuar el seu treball, a no deixar perdre en l’oblit un passat que és el nostre i que ens fa ser el que som.

Se’ns ha mort Miquel però el seu legat i la seua memòria son ja part de la història de Xirivella, eixa que Miquel tant s’estimava.

Josep Soriano

Alcalde de Xirivella

Homenatge als mestres 2009

No hi ha més que un camí per al progrés en l’educació, com en totes les coses humanes, i és el de la ciència guiada per l’estima. Sense ciència, l’estima és impotent; sense estima, la ciència és destructiva.


Bona vesprada amics i amigues:

He volgut començar les meues paraules en este acte de reconeixement als mestres i professors que es jubilen amb Bertrand Russell, un dels filòsofs més importants del segle XX que va contribuir al desenvolupament de la lògica, la intel·ligència artificial i la computació. Però la seua obra humanista va ser inclús més rellevant que la científica. Els seu compromís amb les llibertats, els drets de les dones o amb el pacifisme li convertiren en gran figura intel·lectual i en exemple i mestre per a tots.

Així el recordem a ell, i així volem també recordar-vos a vosaltres.


Tota una vida dedicada a l’ensenyament. Tota una vida de generós servei vocacional. Eixe és el vostre legat que deixeu a Xirivella. Perquè segurament han sigut unes quantes generacions de xirivellers i de xirivelleres les que han passat per les vostres aules. I cada una d’elles diferent de la resta. Les modes, la música, el sistema educatiu, els governs i fins i tot, també nosaltres, tot ha canviat i de quina manera.

Però, després de tot, a l’aula les coses continuen sent iguals, hi han alumnes que formar, un mestre que els educa i molts factors externs que condicionen esta relació. D’una manera o un altra, el mestre i la mestra continuen sent els responsables de l’educació dels nostres fills abans i ara, i també continuen estant com Gary Cooper, solos ante el peligro.

És possible que molts de vosaltres en estos moments, mireu enrere per fer balanç professional. I, com no, segurament algunes de les vostres il·lusions i projectes s’hagen quedat pel camí. Però també és cert que heu pogut fer-ne altres que no estaven previstes i que ara també podeu posar-les en valor.











Excursions, trobades, festivals, disfresses, concerts i altres activitats han anat incorporant-se paulatinament a l’educació dels xiquets i de les xiquetes, pel vostre ferm compromís de contribuir a la seua formació integral.

I això sí que depèn ja únicament de vosaltres, de la cura i de l’estima que heu posat. Perquè no es tracta a soles de ser meros transmissors del saber ni de conformar-se amb la mera relació instructiva de mestre –alumne.


Vosaltres sabeu molt bé que l’educació no pot ser només l’adquisició de coneixements tècnics, científics o professionals. Necessàriament, els coneixements apresos han d’anar acompanyats d’uns principis i d’uns valors que els impliquen socialment.

L’educació és fonamental per a fer la societat que volem. Per fer una societat, lliure, oberta i justa econòmica i socialment, l’instrument més valuós és la formació integral en valors i coneixements. Els uns sense els altres no es poden entendre.

I per això, l’ajuntament de Xirivella sempre ha posat en valor tot allò referent a l’educació. I perquè ens sentim corresponsables amb vosaltres de la formació dels nostres joves i xiquets, estem fermament compromesos amb la comunitat educativa de Xirivella.

La implicació d’este i de tots els governs municipal ha estat, és i seguirà sent total amb l’ensenyament públic. I anirem més enllà de les nostres competències sempre que faça falta. Comprant terrenys i urbanitzant-los per a la construcció de nous centres, mantenint les activitats culturals, teatrals, musicals, mediambientals o de seguretat vial o continuant amb les beques escolars.

Este és el nostre compromís que, vos assegure, anem a mantindre’l.
Crec que és la millor manera de agafar el vostre relleu ara que comenceu una nova etapa en la vida.

I ja sabem que no va a ser gens fàcil. L’ensenyament públic de qualitat no deixa de superar continuament dificultats, en moltes ocasions, propiciades des de la pròpia administració valenciana. Per als que no creuen en el futur de la nostra societat lliure i democràtica, qualsevol retrocés en l’educació pública és un èxit i qualsevol millora, és un fracàs. Però hem passat per pitjors moments i no hem deixat de reivindicar i de lluitar per l’únic instrument que tenim per fer-nos millors persones I per fer una societat millor. Perquè, en definitiva, el perill de l’educació no es que ens ensenya el que tenim que pensar, sinó que ens ensenya a pensar.










Per a vosaltres, Joan, Luis, Encarna, Angelines, Trinidad, Antonia i Dolors, seguireu sent els mateixos, allunyats de les aules, però amb les mateixos compromisos de sempre, i per això no podeu renunciar de cap de les maneres a la vostra condició de mestres i només és qüestió que trobeu la manera més adequada de continuar la tasca educativa. No aprofitar la vostra experiència i el vostre compromís és un luxe que no ens podem permetre, perquè encara teniu molt que ensenyar i nosaltres molt que aprendre de vosaltres.



Però ara, ha arribat el moment del merescut descans. Amb la consciència del treball ben fet i de la emprenta que heu deixat als vostres alumnes, als vostres col·legis i també a tota Xirivella.

En nom del poble de Xirivella, vull donar-vos les gràcies més sinceres. Espere i desitge que no siga un acomiadament, sinó un fins després.

Enhorabona i que sigueu molt felices.

Y SIN EMBARGO, SE MUEVE

Galileo tuvo que someterse a la autoridad que representaba la Iglesia en las verdades de la fe y a las verdades de la ciencia que representaban entonces Ptolomeo y Aristóteles y fue obligado a abjurar ante el tribunal de la Santa Inquisición que la Tierra estaba inmóvil y no giraba alrededor del Sol.

Pero su dignidad le hizo murmurar Eppur si muove (y sin embargo, se mueve)

Casi 400 años después, el gobierno popular también condena y niega la verdad.

La degradación democrática a la que estamos asistiendo en la comunidad valenciana es inaceptable. Y ya resulta innecesario enumerar por qué. Responsables políticos acusados e imputados. Utilización partidista de las instituciones públicas. Manipulación de los medios de comunicación. Clientelismo político. Menosprecio al que piensa diferente. Victimismo infantil. Condena pública de quien les cuestiona. Leyes hechas a medida. Opacidad y falta de transparencia en la contratación y en la gestión…

Todos sabemos que el PP de la comunidad valenciana es una perfecta máquina electoral bien engrasada. Y no solo en elecciones. Todos y cada uno de los días del año, la realidad valenciana es distorsionada, disfrazada y ocultada. En la televisión, en los tribunales, en las cortes valencianas y en la plaza de toros, lo que vemos es un espejismo convertido en propaganda.

El pensamiento único de la derecha es agobiante y abrumador, pero, sobre todo, antidemocrático, porque no permite la divergencia, la crítica y la diferencia sin montar su bochornoso numerito. Un complejo entramado de intereses económicos, sociales y políticos está detrás. Pero ahora, todos tenemos la obligación de reparar el juguete roto en que el PP ha convertido la democracia.

Los resultados electorales del PP en las elecciones europeas no le exculpan de todas y cada una de sus responsabilidades políticas, y por supuesto, de las penales si las hubiere. En su borrachera (sic) postelectoral se creen liberados de todo pecado.

Alguien les ha explicado que el parlamento europeo no es un tribunal como la santa Inquisición elegido para absolverlos? Plebiscito? También tenemos que pensar como ellos e interpretar los resultados como mejor les convenga?

Los socialistas valencianos no vamos a consentir los desmanes del PP. Que nadie lo dude. Por dignidad, por honradez, por respeto a nuestro pasado y porque en situaciones más difíciles nos hemos encontrado, seguiremos defendiendo nuestros principios con el entusiasmo de siempre.

El PP ha entrado en éxtasis. Y los que no pensamos como ellos seguro que arderemos en los infiernos.

Pero como diría hoy Galileo, el PP es la verdad y Camps es nuestro guía, y sin embargo, la sombra de la sospecha que se cierne sobre ellos es, cada vez, más alargada.