In memoriam de Miquel Blasco
Hui el sol llueix de nou, però el calor dels seus raigs després de dies de pluja i fred no aconsegueixen dissipar la tristesa que s’escampa pels camins, sèquies i alqueries de l’horta de Xirivella. Una tristor que s’estén també pels vells carrers del nostre poble.
Miquel Blasco i Ortí, cronista oficial de Xirivella, ens ha deixat com ha viscut, sense fer soroll, amb silenci i discreció. Amb ell perdem molt més que un bon home i un amic.
Miquel va ser nomenat cronista oficial de Xirivella el 29 de maig de 2008 pel ple de l’Ajuntament.
I és que, Miquel, des de molt jove mostrà gran interès per la història local i, sobre tot, per donar-la a conéixer.
Des del primer article, “El altar de Xirivella en concurso de Lo Rat Penat”, publicat al llibre dels Clavaris de Sant Vicent l’any 1988, fins a l’últim, “8 de setembre, Dia de
Miquel, també va ser un dels membres fundadors l’any 1991 del Col·lectiu Camí Fondo, grup editor de la revista Camí Fondo, tot un referent pel que fa a la història local de Xirivella. Des d’eixe any, a través de Camí Fondo i també de forma particular va participar i col·laborar en totes les iniciatives que a Xirivella s’han desenvolupat per recuperar la memòria documental, fotogràfica i oral del nostre poble.
Tampoc no podem oblidar el seu paper en l’Altar de Sant Vicent Ferrer de Xirivella com a director del llibre de festes. Aquest sempre era garantia de qualitat i de treball ben fet. Allí, Miquel, ens acostava a una vessant de la festa més desconeguda però imprescindible per conèixer millor la figura històrica, política i religiosa del frare dominicà.
Miquel ha estat la persona a la qual tots hem recorregut per buscar assessorament en qüestions d’història i cultura locals. La darrera ocasió va ser amb motiu de l’homenatge als alcaldes republicans de Xirivella. Un deute pendent del nostre poble amb el qual Miquel, encara que debilitat per la malaltia, no dubtà en afegir-se i col·laborar.
I és que, Miquel, a més de ser un gran estudiós i un tenaç investigador, mai va amagar les seues idees. Darrere de la fragilitat del seu aspecte físic, s’amagava una extraordinària personalitat de ferms conviccions ètiques i ideològiques, que el feia no dubtar en dir les coses que sentia, sense més intenció que dir la seua veritat. I és que, des de sempre, Miquel va preferir no ser entès que romandre callat.
Ens ha deixat Miquel igual que ens deixaren abans Josep Gimènez i Miquel Sorribes. Tots tres han estat els pilars fonamentals sobre els quals hem pogut preservar i salvaguardar la nostra memòria col·lectiva com a poble. Ara ja no està Miquel, però estem obligats, més que mai, a continuar el seu treball, a no deixar perdre en l’oblit un passat que és el nostre i que ens fa ser el que som.
Se’ns ha mort Miquel però el seu legat i la seua memòria son ja part de la història de Xirivella, eixa que Miquel tant s’estimava.
Josep Soriano
Alcalde de Xirivella